Eren les 18h i ja ens començàvem a posar
nerviosos perquè la gent no acabava d’arribar. Entre nosaltres ens intentàvem tranquil·litzar
i ens dèiem “ en aquest país som així, sempre arribem a hores tocades. Ja arribaran, aquesta vegada ho aconseguirem”
Efectivament, a partir de les 18:15 van
començar a arribar. Primer de dos en dos, després en grups carregats de
pancartes pujàvem caminant per la part de darrera de l’hospital.
A las 18:30 en punt va arrancar a caminar la
cadena humana, cadascú amb la seva espelma.
En uns vint minuts ja estàvem tancant la
cadena. Ho havíem aconseguit!
Després d’uns minuts d’incertesa (era la
nostra primera cadena!), vam fer agrupar als assistents al voltant d’un banc
del jardí de l’hospital. Allà el Marcus Prime va llegir el breu comunicat que
deia així: “Agraïm a totes les persones que estem aquí, formant part d'aquesta
cadena humana i a les que han donat suport a l'acampada, manifestant una vegada
més la indignació per les retallades i la injustícia social que estem patint
tots; nens, joves, famílies, treballadors, jubilats...
demanem un minut de silenci per les persones que estan patint situacions difícils com problemes de salut, de treball o aïllament social.
NO OBLIDEM QUE LA LLUITA CONTINÚA”
demanem un minut de silenci per les persones que estan patint situacions difícils com problemes de salut, de treball o aïllament social.
NO OBLIDEM QUE LA LLUITA CONTINÚA”
Vam escoltar un fragment del Cant dels
ocells de pau Casals i tres coets pirotècnics van concloure l’acte.
El Moving de Macaco ens va fer deixar anar
tots els nervis que havíem passat.
Moltes gràcies a
tots, moltes gràcies a qui ho veu fer possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario